II Festa Occitano-catara de la Vall de Lord
27, 28 i 29 Juliol 2012
XVII Jornades Refugis Càtars del Pirineu
XVII Jornades Refugis Càtars del Pirineu
Divendres
Cinema a la fresca a St Serni, Guixers.
23h Documental "Els papers secrets de l`inquisició, extirpar els heretges".
Dissabte
9h Caminada guiada a la Coma, La Coma La Coma Vella-La Puda-Cami bons homes-La Coma . Sortida i tornada: Centre social la Coma
12h Visites guiades Sant Llorenç
Sortida Oficina turisme de la vall de Lord
17h Conferencia historiador Jordi Bibià La figura de la dona en el món occitano-catar, claustre St Llorenç.
18h Recital de Poesia Occitània, amor Cortès claustre St Llorenç.
19h Passacarrers i recepció Occitano-catars a la plaça major
19,30h
Taller danses medievals occitanes, plaça major amb el grup Bruel
21h Concert de Bruel musica folklòrica occitana, plaça major
21h Concert de Bruel musica folklòrica occitana, plaça major
24h Concert de Stille
Volk, festa des-de Tolosa de Llenguadoc, Occitània, plaça
major
Diumenge
9-20h II Fira Occitano-catara a tot St Llorenç.
Atraccions per grans i petits, música en directe i sorpreses ambulants
Primera exhibició de formatges del Pirineu i convidats especials “formatges occitans”
11h visites guiades Sant Llorenç, Sortida oficina turisme de la vall
11h Conferència formatges, als claustres
12h Missa a L'Església de St Llorenç amb cants gregorians
13h Cercavila I recepció als Occitano-catars, plaça Canal.
14h Dinar popular amb cassoleta occitana preu popular, plaça Canal.
18h concert amb Krregades romanços, als Claustres de St Llorenç
-----------------------------------------------------------------------------
Diumenge
9-20h II Fira Occitano-catara a tot St Llorenç.
Atraccions per grans i petits, música en directe i sorpreses ambulants
Primera exhibició de formatges del Pirineu i convidats especials “formatges occitans”
11h visites guiades Sant Llorenç, Sortida oficina turisme de la vall
11h Conferència formatges, als claustres
12h Missa a L'Església de St Llorenç amb cants gregorians
13h Cercavila I recepció als Occitano-catars, plaça Canal.
14h Dinar popular amb cassoleta occitana preu popular, plaça Canal.
18h concert amb Krregades romanços, als Claustres de St Llorenç
-----------------------------------------------------------------------------
Tots els actes són
gratuïts
excepte el dinar cassoleta occitana a preu molt popular.
Restaurants de la vall oferiran menús de cuina càtara i medieval
Restaurants de la vall oferiran menús de cuina càtara i medieval
-----------------------------------------------------------------------------
Més informació:
www.valldelordoccitanocatara.blogspot.com
Oficina turisme Solsonès 973 48 23 20
Oficina turisme Vall de lord 973 49 21 81
-----------------------------------------------------------------------------
Oficina turisme Solsonès 973 48 23 20
Oficina turisme Vall de lord 973 49 21 81
-----------------------------------------------------------------------------
Homenatge
A la vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys a la gent se li diu Piteus. Està documentat que a l`edat mitjana va arribar un grup de gent que procedent de la zona de Poitiers,al nord d`Occitània, és van establir al poble, aquesta gent fugia d`aquella zona en un moment en que l`inquisició era molt dura just després de que la croada francesa contra els catars i posterior annexió de tota Occitània al regne de frança hagués acabat amb èxit pels interessos catòlics i francesos al segle XIII. Aquella gent fugia!!! Tenim documentat que a la majoria de pobles del voltant casos de catarisme i gent cremada a la foguera per les seves creences, és just pensar que aquella gent que va venir a St Llorenç va venir a buscar refugi en un terra nova i menys hostil que la que deixaven, el més segur és que van venir fent servir el camí que feien servir tants d'altres per fugir en aquell moment, el camí dels bons homes fins St Llorenç. Ës ben normal que no volguessin explicitar la seva religió i per tant se amaguessin. El que si sabem del cert és que van portar la tradició de fer draps Piteus, unes mantes que anaven molt bé perquè duraven molt, abrigaven i eren impermeables. Una de les tradicions artesanes més càtares que hi havia era precisament el teixir...
Avui volem homenatjar aquella gent que provenint d`Occitània va venir a refugiar-se en una terra més acollidora per les seves creences i que ens ha deixat tot un llegat des-de el nostre nom fins a la riquesa de les seves artesanies per fer draps piteus en els segles següents i que han deixat la seva empremta en la fisonomia actual de l'arquitectura del poble
A la vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys a la gent se li diu Piteus. Està documentat que a l`edat mitjana va arribar un grup de gent que procedent de la zona de Poitiers,al nord d`Occitània, és van establir al poble, aquesta gent fugia d`aquella zona en un moment en que l`inquisició era molt dura just després de que la croada francesa contra els catars i posterior annexió de tota Occitània al regne de frança hagués acabat amb èxit pels interessos catòlics i francesos al segle XIII. Aquella gent fugia!!! Tenim documentat que a la majoria de pobles del voltant casos de catarisme i gent cremada a la foguera per les seves creences, és just pensar que aquella gent que va venir a St Llorenç va venir a buscar refugi en un terra nova i menys hostil que la que deixaven, el més segur és que van venir fent servir el camí que feien servir tants d'altres per fugir en aquell moment, el camí dels bons homes fins St Llorenç. Ës ben normal que no volguessin explicitar la seva religió i per tant se amaguessin. El que si sabem del cert és que van portar la tradició de fer draps Piteus, unes mantes que anaven molt bé perquè duraven molt, abrigaven i eren impermeables. Una de les tradicions artesanes més càtares que hi havia era precisament el teixir...
Avui volem homenatjar aquella gent que provenint d`Occitània va venir a refugiar-se en una terra més acollidora per les seves creences i que ens ha deixat tot un llegat des-de el nostre nom fins a la riquesa de les seves artesanies per fer draps piteus en els segles següents i que han deixat la seva empremta en la fisonomia actual de l'arquitectura del poble
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada